Noticies

  KAP i Andreu Buenafuente guanyen el XIV Premi Internacional d'Humor Gat Perich.

Els propers dies 13 i 14 de març de 2009 es celebrà el lliurament del Premi, a Premià de Dalt i Barcelona

Anna Albert ha estat una de les tres artesanes seleccionades del concurs promogut per Artesania Catalunya per impulsar la creació de productes artesans vinculats als municipis de Teià, Alella i Masnou amb l’objectiu de potenciar l’artesania com a element d’identitat de les viles i fomentar un model de promoció turística basat en l’elaboració de productes artesans vinculats al territori. Les vuit peces d’Anna Albert, juntament amb les de l’escultora d’Alella Fili Plaza i la ceramista de Teià Adriana Patón, es comercialitzaran en el primer Centre d’Acollida Turística de Catalunya, situat al municipi de Teià (Barcelona), que té previst obrir les portes aquesta primavera.

Les 19 peces s’han pogut veure en una exposició itinerant que, amb el nom de "Les empremtes del Masnou, Teià i Alella", ha estat primer a la Sala d’Exposicions Fons Batllori (Ca la Cecília) de Teià, després a la Casa de Cultura del Masnou i properament s’exposarà a Alella.

Artesania Catalunya, del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, ha impulsat aquesta iniciativa en el marc del projecte Empremtes de Catalunya conjuntament amb el departament de Turisme de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments del Masnou, Teià i Alella.

  L'Entrevista:

Quan va començar el seu treball artístic i artesanal? 

Vaig començar l’any 1998, de la mà de Camila Monasterio, una artista polifacètica de Premià de Dalt, després d’haver cursat, prèviament, l’especialitat d’estampació a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona. Vaig estar al seu taller un temps i, després, vaig passar per diversos tallers d’artistes i vaig fer cursos monogràfics per adquirir una formació de tècniques específiques per al treball sobre seda. A més a més, en aquests deu anys he tingut una voluntat clara d’experimentar i d’anar evolucionant cap al meu propi estil i la meva pròpia investigació. Vaig establir part del meu estudi, ara fa set anys, al Masnou, tot i que visc a Premià de Dalt. A l’estudi, treballo amb la meva germana i crec que fem un bon equip. Tinc una història particular amb el poble, perquè vaig treballar durant sis anys al Centre de Salut Mental d’aquí i, un dia, un pintor em va proposar compartir local. Després, al cap d’un any, ell se’n va anar i m’hi vaig quedar jo. 

Per què la seda? 

La seda és el suport bàsic que utilitzo en totes les meves creacions perquè és un material molt apassionant, ric, que possibilita molta vida i color. Pots fer una obra artística per penjar en una paret o per posar-te-la a sobre. M’agrada perquè és entre l’art i la moda, i això et permet abraçar un ventall molt ampli de possibilitats. L’art de la pintura sobre seda requereix un procés d’elaboració complex, i més encara si comptem que el suport utilitzat és un material noble i autèntic. 

Es pot viure d’aquesta activitat? 

Penso que sóc una privilegiada, perquè treballo en el que m’agrada. Intento viure d’això i, de fet, ja fa deu anys que hi lluito. Tot i així, m’és difícil, perquè no es pot comptar amb un sou fix cada mes. Cada any és nou, cada temporada és una col·lecció diferent i, per tant, contínuament has de generar moltes idees i ser molt creatiu. La meva venda està molt orientada a botigues de museus. Allà hi ha productes molt exclusius i específics que pots adaptar a les característiques de cada lloc. Per exemple, poder-te inspirar en els vitralls de la Casa Batlló o en les columnes del Palau de la Música per fer les peces és fantàstic. També treballo per al Liceu i el MNAC, entre d’altres. Els artesans tenim moltes idees, però ens falten clients. 

Què sent quan acaba una peça? 

Hi ha diferents maneres de treballar: quan és una cosa completament creativa que comences amb la tela en blanc i hi deixes anar el teu saber i la teva inspiració, o quan és una peça d’encàrrec, que està molt més acotada a uns paràmetres i prima el que t’han demanat. En aquest segon cas, sempre se’t coarta més, tot i que tinc la sort de tenir uns clients que, com que ja ens coneixem força, em donen molta llibertat per expressar-me. Quan acabo una peça, tinc sentiments de gratificació, perquè estic fent el que m’agrada. Per mi, poder tenir un espai per dedicar-te a coses que a la gent li agraden és un petit luxe. 

Com es va inspirar per fer una de les obres que representaran els atractius del Masnou, Alella i Teià al futur CAT de Teià? 

Ha estat un repte molt interessant. M’encanta el projecte i s’ha d’agrair que s’hagi pensat en una iniciativa com aquesta, que per a un artesà suposa un repte molt engrescador. Hi he participat amb molta il·lusió i, sobretot, m’he inspirat en la denominació d’origen. Són vuit peces seleccionades: el ventall, per exemple, forma part d’una petita col·lecció amb diferent colorit; després, hi ha un mocador que fem conjuntament amb el dissenyador Xavier Batalla; les corbates; un camí de taula amb tovallons; dos models de mocador i el collaret. Quan et poses a treballar en un projecte d’aquests, en el camí del que havies imaginat a allò que presentes es queda molta cosa al tinter. Per tant, penso que encara té moltíssimes possibilitats més. 

Creu que s’hauria de donar més importància a l’artesania com a expressió cultural? 

Penso que el Masnou, a mi, m’ha afillat i, a més a més, jo sento un gran afecte per aquesta vila, perquè és un lloc on hi ha una gran sensibilitat per tot allò artístic i artesanal. Una idea interessant podria ser fer una ruta guiada pels diferents tallers d’artistes i artesans i poder explicar la nostra feina. 

Premià de Dalt acull ja la segona Festa Solidària "Obrim una finestra al món!"

Aquí podem veure el díptic de la festa:

 Compra la teva samarreta

 solidària a Premià de Dalt.